 |
| Localizació del jacimient el Tossal de Sant Miquel. |
Per a visitar-ho:
Tot i que l'accés és gratuït, el recinte es troba actualment tancat, motiu pel qual cal demanar la clau a l'oficina de turisme de Llíria. Al jaciment s'han trobat onze habitacles, un edifici ritual i uns quants carrers i vies de circulació. Actualment, podem visitar dues illes constituïdes de cases separades per un carrer; juntament amb aquestes, el paisatge ens ofereix unes meravelloses vistes les quals ens permeten veure la línia de costa que va des de Puçol fins a Dénia. Malgrat la única conservació de la planta, les cases tenien uns quants pisos; en algunes podem observar fins i tot restes de forns, molins i altres formes de producció.
Per ser el nucli de l'antiga Edeta, aquest jaciment fou declarat en 1995 Bé d'Interés Cultural (BIC). Per tal de completar la visita, és recomanable veure les peces arqueològiques que s'han trobat al jaciment les cuals s'encontren exposades al Museu Arqueològic de Llíria i al Museu de Prehistòria de València. Fins al moestir de Sant Miquel de Llíria, l'accés amb vehicle està permès (excepte autobusos). Des d'allí, cal anar caminant fins al jaciment a través d'una senda senyalitzada. El temps estimat del trajecte és d'uns 10 minuts.
 |
| Fig. 2.Mapa con la indicació del apacarment y la ruta proposada per a anar al jaciment. |
Temps estimat de la visita: 50-60 min.
Informació: lliria@touristinfo.net
Web: lliria.es Teléfono: 962791522 (cridar de dimarts a diumenge de 10 a 14h y de 16 a 18:30h, dissabte i diumenge per la vesprada tancat).
Història:
El jaciment del Tossal de Sant Miquel situat a Llíria (València) posseïx una gran importància a nivell històric. Es tracta d'una ciutat de gran extensió, l'època d'apogeu de la qual hem de situar-la entre els segles III i II a.n.e. sent abandonat en època romana. Edeta, exercia un control econòmic i polític sobre altres aldees i caserius de l'Edetània, de la que hem parlat en un altre post. Controlava així, la zona dels jaciments del Senyal i el Castellet de Bernabé dedicats a l'explotació agrícola i ramadera i el Puntal dels Llops inclòs en una xarxa defensiva. A més, respecte a Edeta, els textos antics parlen del règul Edecón relacionat amb Edeta etimològicament, encara que no s'ha pogut comprovar la seua existència.
L'extensió de l'assentament és d'unes 15 ha. que s'estenen per tot el turó i vessants, comptant només la part amb estructures edificades, i no tenint en compte l'extensió dels objectes trobats de forma dispersa més avall. Per tant es l'asentament més gran de tota la comarca actual del Camp del Túria.
L'extensió de l'assentament és d'unes 15 ha. que s'estenen per tot el turó i vessants, comptant només la part amb estructures edificades, i no tenint en compte l'extensió dels objectes trobats de forma dispersa més avall. Per tant es l'asentament més gran de tota la comarca actual del Camp del Túria.
 |
| Fig. 3. Vista general del Tossal de Sant Miquel. |
La població, com ocorre moltes vegades, es va veure obligada a adaptar-se al terreny, construint-se l'assentament de forma aterrazada.
Atenent a la descripció del poblat, este part des d'un nucli central localitzat en la part superior que es va estenent cap avall per la vessant. En la part excavada trobem un barri amb diferents departaments adossats disposats en filera seguint els desnivells del terreny. Entre les mostres de la importància d'esta ciutat trobem no sols l'extensió, sinó l'existència de cases amb uns quants pisos, presents també en el Puntal dels Llops i a Castellet de Bernabé. Estes cases donen al carrer, entre les que s'han pogut identificar nou vies de circulació compostes per carrers, carrerons i espais.
Amb tot això podem imaginar-nos un urbanisme complex, adossat a la vessant en forma de grades:
 |
| Fig. 4. Il·lustració de Fco. Chiner Vives y Ángel Sánchez Molina. |
Les cases serien àmplies amb nombroses dependències que no correspondrien a una vivenda unifamiliar, perquè les estades no tenien per què estar connectades. En les plantes baixes se solia situar els forns culinaris, àrees de mòlta i preparat dels aliments, els telers, i llocs d'elaboració de ceràmica, mentres que, en el pis superior se situaven les estades privades de vivenda. Les cases posseirien els seus mobles i ferramentes i estarien decorades amb lluïts i pintures.
 |
| Fig. 5. Detall del jacimient. |
Dau a la importància d'Edeta i les restes arqueològiques trobats, una gran majoria de la població gaudia de poder adquisitiu. Un exemple d'això són els gots representatius del jaciment, en el que veiem imatges de la societat aristocràtica de la zona i escriptura, que no es troben en altres assentaments de l'Edetània i que ens testifica l'existència d'artesans que treballen per a l'alta societat. D'altra banda, quant a l'escriptura, el cartutx de plom de Llíria ens informa de l'economia d'este poblat i la presència de mercaders. Es tracta d'un plom escrit amb numerals, per tant, de caràcter administratiu que ens indica les relacions comercials del lloc. Al seu torn podem destacar també, l'existència d'un recinte sacre en la vessant sud-est amb un pou votiu amb multitud d'ofrenes per a rituals col·lectius.
Bibliografía y webs:
BONET, H. El Tossal de Sant Miquel de Llíria, la antigua Edeta y su territorio. Museu de Prehistòria de València. 1995.
BONET, H. El Tossal de Sant Miquel de Llíria, la antigua Edeta y su territorio. Museu de Prehistòria de València. 1995.
Imágenes:
Fig. 1. Imatge produïda con QGIS.
Fig. 2. Imatge modificada a partir de l' original de Google Maps.
Fig 3. lliria.es (Consultada en: 06/05/2017)
Fig. 4. Il·lustració de Fco. Chiner Vives y Ángel Sánchez Molina. Museu de Prehistòria de Valencia.
Fig. 5. museuprehistoriavalencia.es (Consultada en: 06/05/2017)