Ir al contenido principal

La Senya (El Villar) /En valencià

Fig. 1. Imatge del jaciment de La Senya, El Villar. 
La Senya, situada al Villar, és un assentament murallat on va habitar una comunitat agrícola que estava en relació amb Edeta entre els segles V i III a.n.e. 

Com arribar: 

Des de la carretera CV-35 Valencia-Ademús, s'ha de desviar per la VV- 6125/CV396 cap a Bugarra. L'aparcament està a 900 metres des de l'inici de la carretera. Des de la zona de l'aparcament al jaciment 1 minut a peu i des del Villar a la zona d'aparcament 8 minuts. 
Temps estimat de la visita: 30 minuts. 
Informació:
Ayuntament del Villar: 962720002.
www.villardelarzobispo.es
correo: 962720002@terra.es

Història: 

L'assentament de la Senya se situa en una plana amb terres propícies per a l'agricultura i al costat d'una xicoteta llacuna desapareguda en l'actualitat. En este cas les cases eren d'una sola planta en què algunes posseïen patis amb àmplies entrades obertes a l'exterior i que facilitava la circulació de carros. El jaciment no es va excavar fins a 1985.
Fig. 2. Pla general del jaciment de La Senya. 

Els habitants d'este poblat es dedicaven a activitats agropecuàries i artesanals relacionades amb la ciutat d'Edeta. S'han trobat ossos de fauna que proven la utilització del bestiar en el treball agrícola. Es dedicaven al cultiu de l'olivera, l'ametla i la vinya, els cultius tradicionals mediterranis. També s'ha trobat una almàssera i dos pedres de premsat de l'oliva. D'altra banda, també es van dedicar al comerç del metall, principal objecte d'exportació de la societat ibèrica. 

La Senya va tindre dos períodes d'ocupació, un entre els segles VI-V a.n.e. i un altre al principi del segle II a.n.e. sent abandonat, igual que la resta de què hem parlat, en el segle III a.n.e. amb l'arribada dels romans.

Bibliografía y webs:
BONET, H. El Tossal de Sant Miquel de Llíria, la antigua Edeta y su territorio. Museu de Prehistòria de València. 1995.

Imágenes:
Fig. 1. dival.es (Consultada en 10/05/2017)
Fig. 2. BONET, H. El Tossal de Sant Miquel de Llíria, la antigua Edeta y su territorio. Museu de Prehistòria de València. 1995.


Entradas populares de este blog

Tossal de Sant Miquel (Llíria) / En castellano

Fig. 1. Localización del yacimiento el Tossal de Sant Miquel.  Para visitarlo: El acceso es gratuito, no obstante, el recinto está vallado por lo que se debe pedir la llave en la oficina de turismo de Llíria. En el yacimiento se han hallado once habitáculos, un edificio ritual y unas cuantas calles y vías de circulación. Actualmente, podemos visitar dos islas conformadas de casas separadas por una calle, a lo que se incluye las maravillosas vistas que nos ofrece el paraje y que nos permite observar desde Puçol hasta Dénia. Las casas tenían varios pisos de los que solo queda la planta, en algunas observamos restos de hornos, molinos y otras formas de producción.

Castellet de Bernabé (Llíria) / En castellano

Fig. 1. Vista general del yacimiento del Castellet de Bernabé, Llíria.  Para visitarlo:  El poblado puede ser visitado por completo ya que ha sido excavado el 100% del yacimiento.  El acceso se produce a partir de una rampa construida con losas de piedra calcárea. El asentamiento se distribuye en dos grandes departamentos de casas separados por una calle central.

Qui eren els ibers?

Marc geogràfic:  La transició de la cultura tartèssia cap a la cultura turdetana va tindre la  seua importància per a la formació de la cultura ibera, ja que es produeix un trasllat de  població des d’Andalusia oriental cap a l’occidental. Tot açò provoca una gran riquesa  cultural en el món iber a partir de la segona meitat del segle VI aC amb una gran unitat  (ceràmiques, llengua, producció). La cultura ibèrica apareix en dues zones  diferenciades: -Zona oriental de la península (Catalunya, País Valencià, Murcia, Albacete):  Influenciada per les colonitzacions d’altres pobles mediterranis, com els fenicis, els  grecs i els cartaginesos. Aquesta zona també rep influències indoeuropees a partir dels  camps d’urnes, cosa que indica l’existència d’una entrada massiva de gent del centre  d’Europa pels Pirineus. Els poblats s’organitzen entorn d’un carrer central i les cases  deixen les seues parets posteriors reforçades a mode...