Castellet de Bernabé (Llíria) / En valencià

Fig. 1. Vista general del jaciment del Castellet de Bernabé, Llíria. 

Per a visitar-ho: El poblat pot ser visitat per complet ja que ha sigut excavat el 100% del jaciment. L'accés es produïx a partir d'una rampa construïda amb lloses de pedra calcària. L'assentament es distribuïx en dos grans departaments de cases separats per un carrer central. Fig. 2. Ruta proposada per anar al jaciment del Castellet de Bernabé.  Des de Llíria a l'aparcament són 18 minuts amb cotxe (16'1km) i des de la zona de l'aparcament al jaciment 1 minut a peu. Fig. 3. Lloc proposat per al aparcament. Informació: lliria@touristinfo.net Web: lliria.es Telèfon: 962791522 (S'aconsella cridar de dimarts a diumenge de 10 a 14h i de 16 a 18:30 dissabtes i diumenges a la vesprada tancat). Temps estimat de la visita 30-50 min. Tota la informació i per a reservar visites guiades: Oficina de turisme de Llíria. Història: Es tracta d'un caseriu situat en les estribacions de la Serra Calderona, la qual cosa li permetia dominar el pas natural que comunicava l'antiga capital edetana amb el Baix Aragó i l'al Vall del Palancia. El poblat va aprofitar els avantatges defensius naturals d'un altolozà, a on a més, van afegir una muralla delimitant una àrea de 1000 m2. Es troba a 15 km del nucli urbà de Llíria. S'ha calculat que van poder habitar-ho unes seixanta persones formades per una família de l'elit edetana que va conviure amb altres famílies independents compostes per artesans, agricultors, herrers... entre els anys 400 i 200 a.n.e. la data dels quals coincidiz amb l'apogeu del territori de l'Edetània. Es tractaria per tant, d'una societat jerarquitzada per mitjà de contractes clientelares. Entre les estructures trobem una gran casa senyorial (2,5,9,22) amb sales de reunió i de descans, magatzems i una capella. Mentres que els artesans, llauraors, i la resta d'habitants viuria en altres estancies més xicotetes.  Fig. 4. Distribució de les diferents parts del jaciment.  Aquest poblat es dedicava a l'explotació agropecuària de secà (cereal, oliva, vinya) i de ramaderia centrada en ovicaprids, i en menor grau porc i vaca. El ceral era emmagatzemat en graners comunitaris. L'assentament correspon amb el model "de carrer central" característic dels assentaments ibèrics d'escasses dimensions a la Comunitat Valenciana, Aragó i Sud de Catalunya. L'estatigrafía ha determinat dos moments d'ocupació del Castellet de Bernabé, on en la fase inicial, destaca l'estructura de la casa de l'elit amb accés privat amb estructures amb llars i altres equipaments que desapareixen en la segona fase. En aquest jaciment s'han pogut trobar nombroses ceràmiques d'art ibèric, així com fusaioles, apers, armes... Entre els que destaquen gots grans i mitjans de magatzematge, vaixella de taula, microgots, ceràmica de Vernís Negre, florals, figurades, etc. Al seu torn s'han trobat soterraments infantils i una estàtua d'una mare entronitzada de pedra calcària i 10 cm d'alt.  Cap a l'any 200 a.n.e. el poblat va ser incendiat a causa de la conquesta romana. Bibliografía y webs: GUÉRIN, P. El Castellet de Bernabé y el horizonte ibérico pleno edetano. Servicio de Investigación Prehistórica. nº101. Valencia. 2003. http://museuprehistoriavalencia.es/ Imágenes: Fig. 1. Vista general. lliria.es (Consultada en: 07/05/2017)  Fig. 2. Com arribar. Imatge de Google Maps. Fig. 3. Imatge modificada a partir de l'original de Google Maps. Fig. 4. Imatge estranada de GUÉRIN, P. El Castellet de Bernabé y el horizonte ibérico pleno edetano. Servicio de Investigación Prehistórica. nº101. Valencia. 2003.